Feb 16, 2009

El Forat de St. Hou

Aquesta vegada el Manel ens ha invitat a casa seva per que veiessim la bellesa subterranea del Ripollés. En principi estava previst una sortida d'exploració, ja que li sembla que hi ha una possibilitat de que .... pero finalment era una sortida mes aviat esportiva i / o turistica.El dissabte 14.02.09 ens vam trobar al bar la Cugulera de St Quirze de Besora (on fan galtes i xai per esmorzar) i després d'uns entrepans ens vam desplaçar sense presses al Montgrony on es troba el Forat de St. Hou.Des-de'l parking s'arriba en 15 minuts a la boca d'entrada, un magnífic pou d'uns 30 metres. Manel no va perdre temps i es ficar al forat per fer la instal·lació. El cordot del Jordí es resistia pero al final eren les mans que van guanyar i els primers ja començavem la baixada bastant directa. Arribat a baix, una rampa porta a un altre pou una mica mes fraccionat que permet baixar fins els 76 metres. Com ja es habitual el Joan començava d'excavar al fons de l'avenc mentres Manel ens va explicar on creu oportú invertir hores de feina ... Passat una estona vam començar la pujada. Ja que no instal·lo mai em vaig oferir de fer la desinstal·lació - cosa que a mes a mes m'agrada fer.Fora ens esperava un dia esplendid de molt sol i després d'unes quantes bromes vam tornar a la Cugulera on ens van servir el menú encara que ja eren les 5 de la tarde.
Com sempre una bona sortida.
Lo David, Jordi, Joan, jo, Manel, Mary
Fotos: Manel, Mary, Joan, David (i jo amb la càmara de Manel i Mary)

Feb 9, 2009

Fracaso Roc Merler

Vor nicht allzulanger Zeit kaufte ich mir sowohl neue Berg-als auch neue Schneeschuhe, doch konnte ich meine Errungenschaften bis zum Samstag den 07.02. wegen adverser Witterung nicht ausprobieren.
Für dieses Wochenende beschlossen Xavi und ich auf schlechte Wetterprognosen zu, ähmmm, fäkulieren und fuhren an die französisch-andorranische Grenze um uns mal Wieder etwas Wind und Schnee um die Nase wehen zu lassen.
L'Arieja ist der Grenzfluss zwischen Frankreich und Andorra
Auf dem Programm standen im Idealfall 3 Gipfel: Cap de la Cometa del Forn (2688m), Roc Meler (2816m) und Pic de la Cabaneta (2818m), doch stellten uns die schlechte Sicht, die schlechten Schneeverhältnisse und nicht zuletzt Xavi's Bergski (oder seine Bergskikünste?) ständig vor neue Probleme, die wir durch leichte Modifikation unserer Route zu lösen versuchten.
Bordes de la Vaca Morta

Dies klappte zwar ganz gut, doch ging uns irgendwann die Zeit aus, während Wetter und Sicht immer schlechter wurden. Etwa auf 2500 Metern beschlossen wir, den Rückzug anzutreten - ohne auch nur eines unserer Objektive erreicht zu haben.Mir machte das allerdings nicht viel aus. Gesehen hätten wir vom Gipfel aus eh nichts und ich hatte auch so meinen Spass. Sowohl die Schneeschuhe als auch meine Beine agierten wünschenswert und - viel wichtiger - ich hatte zum ersten mal seit Ewigkeiten keine kalten Füsse!! Einfach super, die Salomon Pro-Thermic - Bergschuhe, die ich mir im Winterschlussverkauf schoss!! Da ich am Samstag allerdings die ganze Zeit über entweder mit Schneeschuhen oder mit Steigeisen unterwegs war, weiss ich noch nicht, wie ungemütlich sie wandernd sind... ich bin da aber ganz zuversichtlich.