L'Avellana Castellana es un pic bastant secundari del masif del Montserrat. Esta ubicat molt a prop de la quota mes alta de Montserrat, St. Jeroni, que ofereix una vista mes espectacular que l'Avellana i a mes a mes es mes facil de "escalar". Jo quasi diria que gairebe ningú pujaria l'Avellana si no fos per una acció com aquesta dels 100 cims. Sona fatal, eh?
Tampoc no es aixó. Potser que es veritat que no sigui un pic tan alt com St. Jeroni, ni tan maku, ni tan emblematic, ni tan famos, potser que es un pic mes cutre, mes oblidat... potser que els perdalts cantin millor a St. Jeroni on les pedres fan mes bona olor, on les flors floreixen mes temps, amb mes colors i amb mes intensitat i també potser que el temps sigui millor a St. Jeroni pero per les persones que de tan en tan volen veure coses noves i que probablement ja han pujat a St. Jeroni amb anterioritat es un pic que val la pena fer. Probablement us hi trobeu menys deixalles que a St. Jeroni i segur que menys persones!
La vista des de l'Avellana es ben diferenta de la que ofereix la quota alta ja que mirem en direcció sudest. Jo adivinaria que es pot veure una bona part de les comarques del Baix Llobregat i de l'Anoia. Barcelona em sembla que no s'arriba a veure ja que la capital queda tapada per un' altre part de Montserrat.
Ahi, quan vam pujar-hi la Lisa i jo, ja era bastant fosc i la situació ens demanaba una mica de presses per baixar, encara que portabam - ja que reconeixem que som uns excursionistes cronicament imprudents - com mínim els nostres Tikka Takkas a les butxaques.
Si no fos pel blog de l'Henky on vaig descubrir la existencia d'aquest altre 100 cim al Montserrat no n'hauriem pujat perque jo com Lisa ignoravam totalment la seva presencia.
El camí per pujar es molt facil de trobar i gairebe igual de facil de realitzar. Quan pujeu pel camí de St. Jerony, uns minuts abans d'arribar a la Ermita de St. Jeroni parteix un camí a la esquerra, indicat amb marques groges i blavas. Una mica mes allá las marques groges es desvien cap a la dreta mentres que les blaves continuen a la esquerra. Son aquestes marques que ens porten a l'Avellana. Als últims metres s'ha de superar dos passos que amb silla de rodes no es podria fer, pero per persones que ja han pujat mes que 400m verticals des de'l monasteri no haurien de presentar cap obstacle dificil de superar. Henky te una descripció mes detallada.
Esta molt guai aquesta acció dels 100 cims. Mica a mica s'arriba a coneixer Catalunya a partir de les seves muntanyes i a mes a mes es fan contactes amb persones interesants que tenen les mateixes aficions. De moment i en el nostre cas aquests contactos no mes son virtuals pero estic mes que segur que alguns dels participants ja han fet amistades reals entre els, gracies als 100 cims.Tampoc no es aixó. Potser que es veritat que no sigui un pic tan alt com St. Jeroni, ni tan maku, ni tan emblematic, ni tan famos, potser que es un pic mes cutre, mes oblidat... potser que els perdalts cantin millor a St. Jeroni on les pedres fan mes bona olor, on les flors floreixen mes temps, amb mes colors i amb mes intensitat i també potser que el temps sigui millor a St. Jeroni pero per les persones que de tan en tan volen veure coses noves i que probablement ja han pujat a St. Jeroni amb anterioritat es un pic que val la pena fer. Probablement us hi trobeu menys deixalles que a St. Jeroni i segur que menys persones!
La vista des de l'Avellana es ben diferenta de la que ofereix la quota alta ja que mirem en direcció sudest. Jo adivinaria que es pot veure una bona part de les comarques del Baix Llobregat i de l'Anoia. Barcelona em sembla que no s'arriba a veure ja que la capital queda tapada per un' altre part de Montserrat.
Ahi, quan vam pujar-hi la Lisa i jo, ja era bastant fosc i la situació ens demanaba una mica de presses per baixar, encara que portabam - ja que reconeixem que som uns excursionistes cronicament imprudents - com mínim els nostres Tikka Takkas a les butxaques.
Si no fos pel blog de l'Henky on vaig descubrir la existencia d'aquest altre 100 cim al Montserrat no n'hauriem pujat perque jo com Lisa ignoravam totalment la seva presencia.
El camí per pujar es molt facil de trobar i gairebe igual de facil de realitzar. Quan pujeu pel camí de St. Jerony, uns minuts abans d'arribar a la Ermita de St. Jeroni parteix un camí a la esquerra, indicat amb marques groges i blavas. Una mica mes allá las marques groges es desvien cap a la dreta mentres que les blaves continuen a la esquerra. Son aquestes marques que ens porten a l'Avellana. Als últims metres s'ha de superar dos passos que amb silla de rodes no es podria fer, pero per persones que ja han pujat mes que 400m verticals des de'l monasteri no haurien de presentar cap obstacle dificil de superar. Henky te una descripció mes detallada.
Algú em pot dir el significat de "Albarda"?
2 comments:
No puc estar més d'acord amb tu, crec que el projecte 100 Cims és una oportunitat magnífica per descobrir Catalunya, a més de fer que molta gent entri en el món de la muntanya i faci noves amistats. Espero que ens trobem per les alçades algun dia d'aquests!!
Salut,
Henky
albarda
[s. XIII; de l'àr. al-bárda'a, íd.]
f 1 1 Guarniment de les bèsties de càrrega de peu rodó que consisteix essencialment en un coixí ple de palla, de borra, etc, que s'adapta al llom de l'animal i sobre el qual es col·loquen les sàrries, els arganells, etc.
ergebenst,
Lisa
Post a Comment