Mar 29, 2009
Fracaso Mulières
Mar 24, 2009
Esquerrà
Quan ens disfraçavem d'espeleolegs el Jordi C. es va adonar de que no s'habia endut el seu arnès ... semblava el compte dels 10 negritos.
CapceleraLa progressió era lenta ja que a mi em costaba instal·lar i a la Elisabet li falta una mica de pràctica pero poc a poc i sense problemes vam arribar a la Cambra Nupcial. Manel i Jordi van baixar algun pouet mes mentres Mary, Elisabet i jo vam girar cua.
(una condició per que vingues l'Elisabet era de sortir de l'avenc a una hora raonable)
Manel va desinstal·lar les cordes. Per culpa d'un embolic amb les d'un altre grup va haber de tornar a baixar un mig pou pero quan va sortir a la llum del dia ja tornava d'estar de bon humor.
En fin, jo m'he quedat amb ganes de continuar practicar instal·lant, l'Elisabet va disfrutar molt i Mary, Manel i Jordi C. finalment la van coneixer. Una excursió exitosa (sense fer fons).
Mar 15, 2009
Transequia
Aus einem mir unbekannten Grund findet die Transequia zwar neuerdings im März statt, erfreut sich jedoch stets grösserer Beliebtheit. Dieses Jahr nahmen 7500 (!) Personen teil, die sie zu Fuss, per Velo oder auf einem Pferderücken absolvierten. Es handelt sich prinzipiell um einen sehr interessanten Ausflug, jedoch möchte ich erwähnen, dass mir da etwa 7000 Personen zuviel am Start waren. Resummierend könnte man nämlich sagen, dass wir da in einer 26km langen Schlange standen um nach Manresa gehen zu können.
Witzig war es aber trotzdem.
Die Fotos sind natürlich von Elisabet.
Coves de Mura
Ho tenim a mitja hora de casa i no h havíem estat mai!
bandalisme es troben tancades amb una reixa.
Així, el nostre improvisat grup de 14, si no em deixo a ningú, es va
adherir a la trentena més de persones per fer la caminada (hi ha una
aproximació de 3/4 d'hora, per la qual és recomanable portar un calçat
adequat). Jo portava calçat urbà i la veritat és que no era el més
adient: el camí coincideix amb una riera, de manera que és fàcil
mullar-te o relliscar. El camí anava pujant per l'altra banda del riu,
de manera que les vistes panoràmiques de Mura cada vegada són més boniques.
Un cop arribats a la cova, la progressió és molt senzilla: una baixadeta
i llavors tot és de pla. cal portar una llanterna per anar bé. D'aquesta
manera també pots observar millor les formacions, així com el terra que
trepitges, que rellisca per la filtració d'aigua del sòl. Aproximadament
la cova té uns 100 metres de recorregut força interessants.
A partir d'aquest punt pots tornar pel mateix camí o donant més volta
per les Codines. I un cop a baix, no us oblideu de visitar Mura, val
molt la pena. En aquest blog mateix hi ha una entrada amb fotos meves de
Mura on podeu veure els nombrosos ponts i passos: molt cuidat i bonic.
Mar 2, 2009
La Falconera de St. Llorenç del Munt

- És la primera vegada que m'he fixat que un grafiti a dins d'una cavitat diu EDES. Son una autentica porqueria aquestes obres d'art i em sap greu que n'hi ha del meu club. Espero que no veure MAI cap grafiti GEXXI!
- És la primera vegada que he instal·lat jo. Encara que només es tracta d'un vuit per fixar la corda a un arbre i la Y de la capcelera del pou, he aprofitat l'oportunitat per mostrar com de lamentable son els meus coneiximents de fer nusos.
;-)
No vam portar càmara per fer fotos.
Feb 16, 2009
El Forat de St. Hou
El dissabte 14.02.09 ens vam trobar al bar la Cugulera de St Quirze de Besora (on fan galtes i xai per esmorzar) i després d'uns entrepans ens vam desplaçar sense presses al Montgrony on es troba el Forat de St. Hou.Des-de'l parking s'arriba en 15 minuts a la boca d'entrada, un magnífic pou d'uns 30 metres. Manel no va perdre temps i es ficar al forat per fer la instal·lació. El cordot del Jordí es resistia pero al final eren les mans que van guanyar i els primers ja començavem la baixada bastant directa. Arribat a baix, una rampa porta a un altre pou una mica mes fraccionat que permet baixar fins els 76 metres. Com ja es habitual el Joan començava d'excavar al fons de l'avenc mentres Manel ens va explicar on creu oportú invertir hores de feina ...
Fora ens esperava un dia esplendid de molt sol i després d'unes quantes bromes vam tornar a la Cugulera on ens van servir el menú encara que ja eren les 5 de la tarde.Feb 9, 2009
Fracaso Roc Merler
Auf dem Programm standen im Idealfall 3 Gipfel: Cap de la Cometa del Forn (2688m), Roc Meler (2816m) und Pic de la Cabaneta (2818m), doch stellten uns die schlechte Sicht, die schlechten Schneeverhältnisse und nicht zuletzt Xavi's Bergski (oder seine Bergskikünste?) ständig vor neue Probleme, die wir durch leichte Modifikation unserer Route zu lösen versuchten.
Jan 6, 2009
Postweihnachtsfest 2008
Am Tag vor unserem Rückflug besuchten wir dann noch die Simi und the Claude in Reinfeld, wo es lecker McDonalds-Essen gab. Von den Fotos der Weltreise guckten wir uns jedoch nur ein bisschen Neu-Seeland, Australien und Süd-Ost-Asien an. Den Rest werden wir dann wohl später nachhohlen.
Weitere Wanderungen in und um Mölln, Ziethen, Zarrentin und Lübeck mit und ohne meine Eltern liessen auch an den übrigen Tagen keine Langeweile aufkommen und sorgten stets für gute Fotomotive.
(Fotos: hauptsächlich Lisa)
1. Nachtrag:
Am 21.01. wurde das Autowrack abgeholt.
2. Nachtrag:
Am 04.03. steht der Astra vor dem Autowrack immer noch genauso da wie am 03.01. ...seltsam, oder?
3. Nachtrag:
Etwa seit dem 20.03 ist nun auch der Astra nicht mehr da.
Dec 21, 2008
GEXXI - Avenc d'Esquirols
Per aquest cap de setmana els membres del GEXXI habíen planificat 3 sortides diferents. El dissabte alguns volien fer la Bora Fosca i altres van continuar la exploració de l'Avenc del Balconet. Jo em vaig decantar per participar a una visita a l'Avenc dels Esquirols a Vallirana. Ja el vaig baixar una vegada al 2006 pero no m'imporava tornar-hi. A mes a mes llevors no vam fer fons per no haver trobat Spits (sino Parabolts) a l'ultim pou.
Ens vam quedar sense corda a una profunditat de aproximadament 130 metres, encara que no tinc clar de tot on ens vam quedar respecte a la topo.
En fin, La topo s'ha tret de la pàgina del Joan
Dec 14, 2008
GEXXI - Avenc del Balconet
Mal gucken, was die nächsten Monate an weiteren Informationen bringen und wie der Topographieplan der Höhle aussieht, dessen Erstellung demnächst in Angriff genommen wird. Ich schliesse nicht aus, dass ich nochmal ein Wochenende zum Arbeiten zum Avenc del Balconet zurückkehre...
Den letzten Teil des Aufstiegs machte ich als erster. Als ich mit dem letzten Tageslicht wieder unter freien Himmel kam, wandelte sich der draussen fallende Regen gerade in Schneeregen um. Um der Gefahr fallender Steine zu entgehen wartete der Zweite in sicherer Tiefe hinter einer Kurve auf seinen Turn, den er erst begann, nachdem eine Weile lang keine Steine mehr fielen. Durch dieses Vorgehen dauerte es sehr lange, bis der nächste draussen ankam...da war mir bereits ziemlich kalt. Manel kam als vierter und war der erste mit einem Autoschlüssel. Mittlerweile war es absolut dunkel und es schneite gefrorenes Wasser vom Himmel. In Manels Auto konnte ich mich in einem seiner Pullover gehüllt etwas aufwärmen bis dann auch Joan kam und mir den Zugang zu meinen Klamotten ermöglichte.
Dann ging alles so schnell wie es nur ging. Wir fuhren über verschneite Bergpisten zurück ins Dorf, Joan und ich verabschiedeten uns von den anderen, die sich in eine Bar zurückzogen um das weitere Vorgehen zu besprechen und um 9 war ich zu Hause, gerade rechtzeitig um mich umzuziehen bevor ein paar Freunde kamen, mit denen Lisa und ich uns für's Theater verabredet hatten.
(Gracies a Manel i Joan per deixar-se robar les fotos!)
Dec 9, 2008
GEXXI - Pou de la Costa Dreta
Auf dem Rückweg aus Barcelona erwähnte Jordi den Pou de la Costa Dreta im Montserrat. Das hörte sich für meine Ohren sehr interessant an: eine vom Einstieg aus immerhin 103m tiefe Höhle im Montserrat - ergo hier um die Ecke - von der ich noch nie gehört hatte. Dummerweise schlug Jordi vor, sie am verlängerten Wochenende rund um den 06.12. zu besuchen, doch da wollte ich eigentlich mit ein paar GEXXIologen nach Cantabrien. Da das Wetter uns allerdings einen Strich durch die Rechnung machte sagten wir Cantabrien kurzfristig ab, so dass ich doch am Eintagesausflug in den Montserrat teilnehmen konnte.Am Sonntag den 14. trafen wir uns um halb 10 etwas ausserhalb von Collbató. Wir sind in diesem Fall Jordi C., Pedro, Lluís, Manel, Mary, Rafa, Sergio und ich. Pedro und Rafa waren mir bis dato unbekannt.
Ausser Pedro und Lluís war die Höhle uns allen unbekannt. Die beiden jedoch kennen sie wie ihre Westentasche: Pedro besuchte sie schon zum geschätzten 13. Mal und Lluís verbrachte über mehr als ein Jahr hinweg seine Wochenenden vorzugsweise in jenem Loch, um eine neue, unbekannte Nebenroute hinab zu erforschen.
Eigentlich wollte ich mal wieder das Seil ausbauen, doch war ich mit diesem Wunsch nicht der einzige. Prügeln wollte ich mich darum auch nicht, und so kam diese Ehre letztendlich Lluís zu. Ein weiterer super Ausflug in entspanntem Ambiente.